Anar a la pàgina d'inici
Serveis en línia Recomanem Notícies Activitats Biblioteques Biblioteca infantil Enllaços
Propostes joves-adults | Propostes infantil | Club de lectura | Novetats | Guies de lectura
Envia'ns la teva recomanació
Envia'ns

la teva proposta

Propostes de lectura

[<< enrere]

04-05-2006
Prudenci Bertrana: Josafat

Edicions 62, 1906 (116 pàgines)

Josafat (1906) s una pea mestra de la narrativa decadentista articulada entorn d'un personatge simblic, el gegant Josafat, campaner de migrada intelligncia que vol una relaci ertica recurrent i malaltissa amb una prostituta (Fineta) dins lesglsia de Santa Maria (catedral de Girona). La dualitat i la contradicci presideixen aquesta breu novella, on s'enfronten el camp i la ciutat, el vici i la virtut, i, en ltima instncia, el b i el mal. Els smbols suggereixen el clima estrany i efectista del relat. L'espai sagrat que embolcalla les escenes lbriques, crea un ambient de profanaci i sacrilegi en la millor lnia del decadentisme europeu.
Josafat, esdev el smbol de l'artista modernista, incomprs i allat en la seva torre d'ivori - el campanar de l'esglsia- des d'on contempla el seu parads perdut - el poblet on va crixer- i acaba dedicat, perduda ja la ra i alliberat de tota angoixa, a la creaci artstica, la msica primitiva del flabiol. s un personatge polidric, amb mltiples valors simblics: s la Bstia que atrapa la Bella, atreta per la violncia, per tamb s un fantic de la religi determinat per la repressi educativa i per l'ambient. La follia el ven en no poder suportar la mltiple tensi que signifiquen les prpies passions, la vigilncia del estament eclesistic i de la societat, l'esclavatge a qu el sotmet Fineta amb la seva constant embranzida i el record enyorat de l'adolescncia feli, en qu hauria pogut canalitzar normalment l'impuls sexual.
Com en tota novella modernista l'individu, inadaptat al mn, s'enfronta amb les forces de la Natura - la pulsi de l'instint- i en sortir-ne perdedor es destrueix. Josafat supera amb els seu exquisit simbolisme, els plantejaments naturalistes que tamb s'hi palesen i afegeix una romntica pinzellada de rousseaunisme en idealitzar la natura en estat salvatge i l'home primari i feli, que l'habita abans de perdre's en el pou sense fons de la ciutat.
(Montserrat Corretger. El Modernisme, dins de Breu histria de la literatura catalana, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1998.)

Recomanat per: Biblioteca Just Casero
   
 
Comentaris dels usuaris:
01-06-2006 ignasi Casas ros
molt b costa d'entendre
m'agraden les escenes erotiques
 

 

Afegeix el teu comentari:
   
Nom:
Email
Valoració:
Molt fluixa Excel·lent
Comentari:
  * Per evitar l'ús abusiu dels "spammers" no es registrarà cap comentari amb etiquetes HTML que apuntin a vincles externs
 
Biblioteca Infantil