Biblioteca infantil Girona Ajuntament de Girona Biblioteques de Girona Inici Biblioteques infantil

Esteu a: Inici » Racó de les famílies » Carabàs » L'artícle

 

L'artícle

la importància del conte
“El primer coneixement de la llengua escrita no ha trobat encara cap intinerari més ric, més colorit i més atractiu que el d’un llibre de contes. Els contes són encara ara, la primera matèria per als primers col·loquis entre mare i fill. Les seves paraules tenen un sentit, un pes, un gruix inigualable, perquè han estat fixades una per una, en un procés de creació col·lectiu, únic al món per la seva durada i complexitat. Des dels primers anys de vida, el nen ha de tenir un instrument que l’ajudi a construir sòlides estructures a la seva fantasia, a reforçar la seva capacitat d’imaginació.” Gianni Rodari Evidentment, i tal i com diu Rodari, una de les virtuts dels contes és estimular la fantasia i la imaginació de l’infant. Els contes per la seva varietat temàtica, d’ambients, de situacions i personatges obren a l’infant un ampli ventall de possibilitats que en la seva petita experiència quotidiana mai no hagués imaginat. A partir d’un conte coneixerà la bondat d’uns, l’astúcia d’uns altres, la maldat d’alguns, les dificultats de les vides de certes persones, els problemes i lluites entre homes o animals, la vida en societats i ambients diversos...i com es poden veure les coses a través d’altres ulls i altres circumstàncies. Així els follets, gegants i fades ajudaran els nois a entendre les forces de la natura, la bondat i la maldat, en fi tot allò que realment existeix però que es fa díficil d’explicar a un noi de pocs anys si no és sota una forma concreta. Les narracions on surten escenes d’una evident crueltat poden comportar algun problema. És aquí quan la intenció del narrador juga un paper important. Si el narrador vol fer por, només cal que vagi creant un cert clima, que baixi la veu, que miri els nois amb desconfiança i allargui la situació angoixosa. Al cap de poc tindrà fins i tot als grans mirant amb desconfiança les finestres i darrere els sofàs! Això mateix passa amb les escenes de violència. No és el mateix dir: “i aleshores la madrastra va caure a dins el foc i va morir”, que dir “i aleshores van empènyer la dona que xisclava i va caure dins el foc i se li van cremar els cabells, les faldilles i es va tornar aviat com una torxa encesa”. A vosaltres us toca de triar quina versió preferiu, però aquesta situació d’incertesa o aquesta crueltat aparent que van lligades a molts contes de fantasia, no són només atributs dels contes. En la vida real, el nen o la nena no es troben també en situacions angoixants i en veritables perills? Com diu Bruno Bettelheim en el seu llibre “ Psicoànalisi dels contes de fades”, justament el que tenen de positiu molts dels contes, és que plantegen una sèrie de situacions problemàtiques (el pare mort, la superació de proves, etc,) que l’heroi (amb el que els infants s’identifiquen) acabarà solucionant. I el que és important és que aquests contes plens de fantasia presenten d’una manera senzilla i entenedora per a l’infant, totes les dificultats fonamentals de l’home: la lluita per ser un mateix, la superació de l’etapa infantil que lliga l’adolescent amb els pares, la mort, etc. Un altre aspecte que cal tenir en compte en la narració oral és justament la base: el llenguatge. Ja que fem servir les paraules com a vehicle principal, cal vigilar que aquest sigui correcte, ric, clar....A l’infant que tant gaudeix sentint explicar una i altra vegada el mateix conte fins que acaba aprenent-lo de memòria, li cal que aquelles paraules que a poc a poc va fixant, enriqueixin i millorin el seu llenguatge. Per això és molt important que el narrador es prepari bé abans d’explicar un conte i si se sap que sovint comet incorreccions parlant o és una persona molt sòbria en paraules, és millor que llegeixi i rellegeixi diverses vegades el text del conte fins que se sàpiga les expressions i paraules del conte original de manera que les pugui repetir sense dificultat. D’altra banda, un dels valors de molts contes és la seva riquesa d’imatges, algunes estrofes que es van repetint durant tot el conte com si d’una cançó es tractés i fins i tot jocs de paraules: “Tres fadrins digodins”...que els nens repeteixen amb plaer. Val la pena conservar-ne l’essència, encara que hi podem afegir paraules i dites de collita pròpia, que segons la receptivitat dels oients poden contribuir enormement a l’èxit del conte. Els contes populars de cada país, també transmeten una sèrie de coneixements, de tradicions i de maneres de ser i de pensar pròpies de la gent de cada terra. No en va el conte popular s’ha anat fent a poc a poc, basant-se en mites, tradicions i creences d’uns llunyans avantpassats que transmetien les seves històries als fills, als néts, als besnéts , i així generacions i generacions que han anat polint i perfilant aquella narració fins a nosaltres. Molts contes, la base dels quals és la mateixa, es troben en diferents països, però cadascun ha anat variant els personatges segons la manera de fer pròpia. Altres, responen a unes característiques ben particulars d’una terra en concret. Però el que si que és segur és que tot explicant contes populars ( i aquí entrarien tots els Grimm, Perrault, Amades, les llegendes de cada país, etc.) estem transmetent també una certa interpretació del món, un cert tipus d’humor, una certa màgia...És transmetre, d’alguna manera, les arrels profundes de la cultura i les creences de cada poble. Seguint amb aquesta relació de les virtuts de la narrativa, ens cal adornar-nos que el conte és el primer i importantíssim pas que porta el nen o nena cap a la lectura, és a dir cap el conte escrit. Un nen que s’hagi afeccionat des de ben petit a escoltar contes, tindrà un interès molt gran per poder desxifrar què diuen els llibres, què és d’on el pare o la mare han après la majoria de contes. La narració oral es comença a una edat en què el nen no sap llegir i, per tant, no té accés al llibre escrit. Del seu entusiasme i plaer per aquelles històries en vindrà l’interès envers la literatura escrita. I per acabar, no perdem de vista que la missió essencial de tot conte és divertir i interessar. Per tant, cal crear un clima d’alegria, de màgia i d’interès davant la narració: totes les altres virtuts vindran després implícitament donades.

Característiques dels contes per narrar
No és el mateix un conte escrit en el qual el nen pot veure les il·lustracions, passar pàgines endavant i endarrere segons la seva comprensió o afecció a la lectura, que un conte que expliquem a un nen o un grup, sense més recurs que la nostra veu i gest. Per tant, aquest haurà de reunir unes quantes condicions de les quals dependrà en gran part el seu èxit o fracàs entre els joves oients, condicions que fan que no tots els contes en forma de llibre serveixin per ser narrats. En general un conte per poder ser explicat cal que tingui un argument, que podria ser de la forma tradicional: presentació dels personatges i del problema, acció dels protagonistes i desenllaç. Altres poden explicar una facècia d’un personatge ja conegut, però normalment el que compta és que hi hagi una acció on el protagonista o protagonistes es vegin implicats, la solució del qual no arriba fins al darrer moment. Perquè un conte interessi a l’oient cal que tingui interès, una certa intriga, que se segueixi el fil de la història sense massa dificultats i que aquesta no es perdi en accions o anècdotes marginals que poden desorientar els petits oients. Per tot això és important saber quines edats tenen els nens i nenes als quals va adreçada la narració: si són infants de 3 o 4 anys caldrà buscar històries senzilles, un pel afectives que tinguin una acció lineal i que no siguin massa llargues (contes d’animals, contes encadenats, contes en que de l’argument no surti cap història o protagonista paral·lel). En canvi si els oients tenen entre 6 o 7 anys, aleshores, preferiran protagonistes humans amb una acció més complicada en la qual poden sortir uns quants personatges secundaris, que juguin un cert paper dins la història. També pot contenir elements com l’humor i l’astúcia o alguns jocs de paraules. Els contes podran ser una mica més llargs, però sempre mirant de no cansar els oients. Amb això de la durada dels contes no cal encaparrar-s’hi: es nota de seguida quan cal escurçar una història perquè els nois s’estan cansant. També a l’inrevés: si veiem que continuen embadalits podem estendre’ns una mica més en els detalls, afegir-hi algun element nou...Però en general és millor no allargar-se mai més de 15 o 20 minuts en la narració d’un conte. Si els oients no han quedat saciats, sempre se’n pot explicar un o dos més.

El ritual
“Temps era temps...”, “una vegada hi havia...”, heus ací dues fòrmules introductòries de les més corrents amb les quals apareixen encapçalats els contes. La fórmula introductòria del conte transporta els esdeveniments que han de succeir dins l’àmbit d’un espai imaginari i situa l’acció en un temps pretèrit, en un passat indefinit. El narrador és el portador de la notícia, és el que ve de lluny tant de la llunyania en l’espai de països estrangers, com de la distància temporal de la tradició. Explicar històries ha estat sempre l’art de seguir-les explicant, art que es perdria si les històries no es retinguessin. Les fórmules solen cloure contes, han d’advertir a aquell qui les escolta que la narració ha arribat a la seva fi, i actuen com a vehicle de retorn des de l’espai fantàstic al real. Venen a definir una línia de demarcació entre dos món simultanis que es desenvolupen en espais diferents, clouen el cercle màgic. Així doncs, les fórmules rituals són les que assenyalen l’accés a un univers fantàstic (que no fals) on el temps lineal que regeix la nostra vida és substituït pel temps cíclic on l’ahir, l’avui i el demà es fonen com un sol instant que s’anirà repetint –mentre l’home sigui home- eternament. I res més per avui, perquè si us deia tot el que sabia, no en quedaria per un altre dia.

Abstrac de Psicopedagogia en el lleure, marc pràctic. Tècniques d’animació en el lleure. www.emporda.org

Tots els infants tenen el dret que els adults els expliquin contes

ALTRES ARTÍCLES

El gust per la lectura
Núria Alba Roma i Anna F. Buñuel

Al Carabàs dedicat a Gianni Rodari i el món de la fantasia, varem rerpoduir una conferència de Núria Alba Roma i Anna F. Buñuel que sota el títol El gust per la lectura, va publicar la Subdirecció General de Llengües i Entorn. Podeu llegir l'article complet

Contes i cuina: un món de fantasia
Iolanda Bustos

En motiu del Carabàs dedicat al món de la gastronomia, varem reproduïrl'artícle de la Iolanda Bustos, cuinera i escriptora, que ens oferia unes quantes receptes per barrejar els contes i la cuina a partir de les seves pròpies experiències. Podeu llegir l'article complet.

 

Quan les paraules es vesteixen de colors
En el Carabàs sobre àlbum il·lustrat varem transcriure un resum de l'article Quan les paraules es vesteixen de colors: les mil cares de l'àlbum il·lustrat, de Matilde Portales i Raga, doctora en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i il·lustradora de llibres per a infants. Aquest article es va publicar a la revista Escola Catalana, num, 439 d'abril 2007.
Resum a aparegut al Carabàs.
Si voleu podeu llegir l'article complet.


Itinerari pel Fantasy
De tolkien a Rowling, passant per Carranza i Gallego
En el número dedicat a la literatura de Capa i espasa, resumim un interessant article de Josep Francesc Delgado, que proposa un itinerari pel fantasy. L’autor parla de les característiques del gènere, fa un repàs dels clàssics i explica el perquè de l’èxit d’alguns títols actuals, com ara Harry Potter.
Resum aparegut al Carabàs.

 

Dibuixos de la Cisa a càrrec d'en Subi